Des d'una perspectiva tècnica, el nucli d'una estació de bombeig mòbil rau en la integració eficient de sistemes de transmissió d'energia i control de fluids. Normalment alimentades amb grups electrògens dièsel o una font d'alimentació externa, aquestes estacions utilitzen bombes d'aigües residuals centrífugues o submergibles d'alt rendiment-per transferir l'aigua acumulada des de zones baixes-a cotes més altes o xarxes de canonades designades.
Atesa la necessitat de reubicació freqüent, el seu disseny estructural ha d'aconseguir un equilibri entre la construcció lleugera i la gran resistència; Els materials habituals inclouen plàstic reforçat de-fibra de vidre-d'alta resistència (FRP), acer inoxidable i acer al carboni amb recobriments anticorrosió-. En particular, el disseny integrat de FRP-que ha guanyat protagonisme en els darrers anys-ha emergit com una categoria important d'estacions de bombeig mòbils; la seva excel·lent resistència a la corrosió i la seva naturalesa lleugera resolen eficaçment els problemes associats a les estacions de metall tradicionals, com ara la susceptibilitat a l'òxid i les dificultats de transport causades per un pes excessiu.
